Balanç del servei de vigilància de les platges d’aquest estiu.


Presentacio Servei Platges 2013Blanes.cat/L’Ajuntament de Blanes ofereix el Servei de Vigilància, Salvament i Socorrisme a les platges del municipi a través del departament de Protecció Civil, que el dirigeix. Enguany el nombre d’assistències que s’han fet durant l’estiu han estat més de 1.500. Per atencions s’entén tot tipus de casuístiques: des de la persona que s’acosta a un socorrista per la picada d’una medusa fins al rescat d’un ofegat.

Precisament del total d’atencions, 5 han estat rescats de víctimes que s’estaven ofegant. Tres d’elles eren les anomenades víctimes actives, és a dir: que estan conscients, veuen el perill en què es troben i demanen socors de mutu propi. Un quart banyista estava semi-inconscient i va aconseguir revifar-se després que els socorristes els van atendre. La cinquena víctima, en canvi, estava inconscient i es va haver de remuntar amb maniobres de RCP, és a dir; Reanimació Càrdio-Pulmonar.

Aquest darrer cas ha estat el més extrem amb què s’han trobat els socorristes de les platges de Blanes durant l’estiu, ja que només la ràpida intervenció del Servei de Vigilància, Salvament i Socorrisme de Protecció Civil, amb el suport de la Policia Local, va fer possible que es pogués estabilitzar i atendre correctament la víctima, que tenia antecedents de cardiopatia. Finalment la víctima –un home de 49 anys d’origen polonès- va ser traslladada en un helicòpter medicalitzat a l’Hospital Josep Trueta de Girona perquè es continués allí l’atenció sanitària necessària, i va ser donat d’alta pocs dies després.

Altres 28 víctimes també han necessitat ser traslladades en ambulància a l’Hospital Comarcal de Blanes per casos que requerien una posterior atenció sanitària, com ara cops, contusions, fractures, pèrdua de consciència i fins i tot l’activació d’un codi Ictus per una possible embòlia. La resta d’assistències, fins a completar el total de més de 1.500, han estat de caràcter lleu per donar atenció sanitària de primer ordre: rascades, ferides incisives, rentats oculars, hipotensió, cremades, picades d’insectes, marejos i hemorràgies nasals, entre d’altres.

 

Una altra dada destacada és que un any més han augmentat el nombre d’assistències amb la cadira amfíbia, amb un total de 208. Es tracta d’un servei que permet el bany al mar a les persones amb mobilitat reduïda i que necessita de l’atenció de dos socorristes que l’ajudin al llarg de tota l’operació.

 

El servei amb la cadira amfíbia es va començar a fer l’any 2010, està allotjat al lloc de socors de la platja de S’Abanell, i durant aquell primer estiu es van atendre 33 persones. Al llarg dels anys el nombre d’atencions ha anat augmentant cada estiu, ja que el servei cada vegada és més conegut entre els usuaris, que valoren molt les sensacions que els aporta poder banyar-se al mar.

 

Atencio Victima a la PlatjaAtencio Victima Evaquada amb HelicopterCadira Amfibia Proteccio Civil 1Efectius al Lloc de Socors de S AbanellEmbarcacio Proteccio CivilEquip Socorristes Estiu 2013Simulacre SalvamentSocorrista retolVehicle Proteccio Civil

 

 

Augment de la proactivitat dels socorristes

 

Les més de 1.500 assistències que s’han fet enguany es valoren molt positivament pel cap de Protecció Civil, Josep Lluís Pouy, ja que signifiquen un descens respecte el nombre que es va fer l’estiu passat; més de 1.700. Encara que pugui semblar un retrocés, Pouy explica que és precisament tot el contrari: “Gràcies a la major interacció entre els socorristes i els usuaris de les platges estem aconseguint evitar més ocasions de perill que podrien haver desembocat en situacions d’emergència. Això es deu principalment a la proactivitat dels socorristes, que es llencen a l’aigua tants cops com faci falta abans que un banyista demani ajut, quan detecten que hi ha una persona que pot estar en perill o acabar estant-hi”.

 

Segons el cap de Protecció Civil, es tracta d’avançar-se a situacions com, per exemple, quan el socorrista observa que una persona està nedant amb símptomes d’esgotament. És llavors quan es llença a l’aigua i l’acompanya fins a la platja per ajudar-lo a arribar-hi abans que requereixi una intervenció.

 

Enquesta amb 125 usuaris i Xerrades divulgatives a l’hivern

 

Seguint aquest mateix objectiu preventiu, durant aquest estiu s’ha fet una enquesta per conèixer millor els hàbits dels usuaris de les platges del municipi. L’enquesta s’ha fet a un total de 125 usuaris: 25 a Cala Bona (Sant Francesc), 50 a la platja de Blanes Centre i 50 més a la platja de S’Abanell.

 

Es tractava que contestessin qüestions com ara si sabien què signifiquen els tres colors de les banderes que indiquen l’estat de la mar per banyar-se (verda, groga i vermella), amb quina freqüència anaven a la platja, quanta estona s’hi estaven habitualment, en quines hores s’exposaven al sol, si patien algun tipus de malaltia, o si prenien algun tipus de medicació, entre d’altres.

 

La idea de fer l’enquesta va sorgir arran d’haver comprovat que hi ha usuaris de les platges –sobretot en el segment de població de gent gran- que de vegades pateix algun tipus d’afectació perquè posa en perill la seva salut innecessàriament.

 

Precisament una de les conclusions més significatives que s’ha obtingut a través de l’enquesta és que un 65% dels banyistes es mou en una franja d’entre 2 i 3 hores d’estada a la platja. Per contra, també hi ha força nombre d’usuaris enquestats que registren una durada d’entre 5 a 8 hores d’exposició al sol, cosa la qual no és gens aconsellable especialment si hi ha un risc potencial afegit.

 

En base a aquesta i d’altres conclusions que s’extreuen de l’enquesta, des del Departament de Protecció Civil ja s’ha avançat un projecte que es vol portar a la pràctica aquest hivern: oferir xerrades informatives tant als casals d’avis com als locals de les associacions de veïns per oferir consells a tenir en compte quan es va a la platja.

 

La opció d’organitzar xerrades preventives és per donar solució a que, tot i que actualment aquest tipus de consells viatgen profusament a través d’internet i les xarxes socials, precisament aquest segment de població no acostuma a connectar-s’hi o bé no té els coneixements i/o les eines per fer-ho.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s