Mig segle del cafè Terrassans de Blanes


Blanes.cat/El passat dijous, 1 de novembre, el bar Els Terrassans de Blanes va viure una jornada molt assenyalda, com poques s’han acollit en aquest conegut i concorregut establiment. Això és perquè justament aquell dia se celebraven exactament els 50 anys d’ençà que la família Bota-Gibert va començar a fer-se càrrec dels Terrassans.

Els Terrassans és el què podríem definir com un bar de poble d’aquells de tota la vida, però que a Blanes ha arribat a ser, més enllà d’un estereotip, tota una institució. No tan sols perquè és un punt de trobada i un punt d’informació a través de les pissarres de diferents entitats del municipi que estan penjades a la seva façana exterior. Per això –i, com diu la cançó, per moltes coses més-, parlar dels Terrassans és fer-ho d’alguna cosa més que un senzill bar de poble.

Actualment l’establiment el regenta en Fèlix, fill d’en Joan Bota i na Pepeta Gibert que, com dèiem, van començar a fer-se càrrec dels Terrassans l’1 de novembre de 1962, sense saber ben bé de què anava el negoci però tenint molt clar que a base de treballar com ho havien fet tota la vida aconseguirien tirar endavant. Precisament la celebració que es va fer el passat 1 de novembre és un fidedigne reflex de la filosofia que van aplicar el matrimoni Bota Gibert a l’establiment: tenir molt clar que, sense la clientela, els Terrassans no era res.

 

Més de 2.000 persones van participar dijous passat a la festa que van oferir tots plegats, família i cambrers; tant els actuals com els jubilats o que han buscat nous horitzons a la feina. Durant més de 4 hores, es van servir prop de 100 caixes de cava Mont-Ferrant -del qual se’n va fer una edició especial en motiu del mig segle de vida-, així com 100 quilos de calamars, la tapa que ha fet més conegut els Terrassans després que en un principi van ser les cloïsses, denominades popularment sota el seu nom castellà: les almejes.

 

Al llarg de la celebració van haver diversos moments destacats, com per exemple quan es va descobrir un nou mural a una de les parets, obra dels artistes blanencs Quico i Sergi Ros, pare i fill, tot recordant el matrimoni Bota-Gibert. Un altre moment culminant va arribar quan en Josep Bota Gibert -que també va créixer com el seu germà Fèlix entre les parets dels Terrassans-, va presentar el llibre que recull els 50 anys de la família a l’establiment.

La festa també va incloure diverses actuacions, començant per les sessions a càrrec del grup Quarts de Quatre, i continuant per la que va oferir l’esbart dansaire Joaquim Ruyra, que es va voler afegir a la celebració amb el Ball de la Morisca.

També es van cantar diverses peces d’òpera a càrrec del tercet del Liceu de Barcelona, Molto Vivace, que va interpretar una petita selecció de clàssics davant el nombrós públic que omplia la terrassa, tot un final de festa per una celebració certament especial, com poques que s’hagin pogut veure darrerament a Blanes.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s