Balanç del servei de vigilància de les platges de Blanes 2012


L’Ajuntament de Blanes ofereix el Servei de Vigilància, Salvament i Socorrisme a les platges del municipi a través de Protecció Civil, que el dirigeix. Enguany el nombre d’assistències ha incrementat un 26% respecte de les que es van fer l’any passat.

Així ho han destacat l’alcalde de Blanes, Josep Marigó, i el cap de Protecció Civil, Josep Lluís Pouy, a la roda de premsa que s’ha fet avui al matí al lloc de socors de s’Abanell. L’objectiu era fer balanç del servei que s’ha donat aquest estiu amb un total de 25 socorristes a través de 3 llocs de socors i 8 torres i cadires de vigilància durant 14 setmanes.

 

Val a dir que dos dels llocs de socors del servei han incrementat les atencions de manera individual durant aquest estiu en un nombre molt superior. Així, al lloc de socors de s’Abanell han atès un total de 671 casos, un 40% més que l’any passat, i al lloc de socors de la platja de Blanes Centre se n’han fet 555, un 48% més que el 2011. Per contra, al lloc de socors de Cala Bona s’han fet 487 atencions, un 2’6% menys que fa un any.

 

Del total de 1.713 assistències d’aquest 2012, 728 han estat per atendre picades de medusa que, en la seva totalitat, eren de caràcter lleu. El nombre d’atencions que s’han fet han estat superiors a les de l’any passat, 482 casos. Val a dir que, anecdòticament, durant el darrer mes i mig ha estat quan s’ha registrat un major augment del nombre d’atencions, ja que a principis d’estiu van ser escasses.

 

El que també ha incrementat amb relació a l’any passat –en més d’un 50%- són els serveis amb la cadira amfíbia que hi ha al lloc de socors de s’Abanell que permet el bany a la mar a les persones amb mobilitat reduïda. Aquest 2012 s’han fet un total de 201 serveis, cadascun dels quals ha estat atès per dos socorristes que s’encarregaven de tota l’operació. En canvi, l’any passat es van fer 94 serveis i el 2010, un total de 33. La causa d’aquest increment ha estat perquè aquest servei cada vegada és més conegut i perquè s’està prenent com a punt de referència el lloc de socors de s’Abanell per a la utilització de la cadira amfíbia.

 

La resta d’assistències fins a completar el total han estat casos de caràcter lleu per donar atenció sanitària de primer ordre, com ara: contusions, rascades, ferides incisives, rentats oculars, hipotensió, cremades, picades d’insectes, marejos i hemorràgies nasals. Per contra, s’han hagut de fer un total de 23 trasllats en ambulància a l’Hospital Comarcal de Blanes per casos que requerien intervenció mèdica, com ara una fractura al turmell, una hipotensió, una contusió al tòrax, dislocacions d’espatlla, o bé una contusió al cap. Des del lloc de socors de s’Abanell es van coordinar 10 trasllats; des del de la platja de Blanes Centre, 8 trasllats i a Cala Bona, 5 trasllats.

 

Entre els casos més greus que el Servei de Vigilància, Salvament i Socorrisme ha atès aquest estiu –que ha requerit fins i tot la intervenció mèdica in situ, a la mateixa platja-, destaca el cas d’una dona de 70 anys de Blanes que s’estava ofegant. La dona va salvar la vida gràcies a la ràpida i coordinada intervenció d’un banyista, els socorristes i els efectius del SEM i la Policia Local.

 

 

Intervencions de Valor Afegit

 

A banda de la seva tasca directa i principal de vigilància i salvament, els socorristes realitzen controls constants dels serveis que hi ha al seu entorn de treball, com ara les boies de senyalització marítima, els accessos a les platges, les dutxes, els rentapeus, etc.. Paral·lelament, com que es tracta d’un servei municipalitzat –és a dir, de gestió directa des de l’any 2008- facilita la seva coordinació amb la Policia Local per tasques de seguretat ciutadana per dur a terme intervencions de valor afegit, és a dir: que no tenen a veure amb el socorrisme aquàtic.

 

Les tasques de col·laboració amb la Policia Local està previst que formin part d’un estudi detallat que servirà de referència de cara als propers anys. Es tracta d’intervencions que han fet els socorristes en casos com ara venda ambulant, presència de gossos, massatgistes o bé repartidors de propaganda a les platges. Igualment, també s’ha intervingut en casos de furts i faltes lleus, consum d’alcohol i estupefaents o grups de gent que, amb la seva activitat, molestaven els usuaris de les platges.

 

Les assistències de seguretat ciutadana en casos d’ordre públic han tingut una primera intervenció dels socorristes i després, en cas que el causant desobeís el requeriment, es donava l’alerta a la Policia Local, que s’encarregava d’imposar la sanció que pertoqués, si així era pertinent. Els casos més comuns que han requerit la intervenció policial a les platges per sancions lleus han estat per la presència de gossos, consum d’alcohol i estupefaents, pesca fora de l’horari permès i seguiments de sospitosos de furts.

 

Un altre valor afegit del propi servei de vigilància, salvament i socorrisme és que fa anys que es col·labora amb l’Institut de Ciències del Mar en el Projecte Medusa informant del nombre d’assistències per picades així com identificant la tipologia més freqüent d’aquest animal. En aquest sentit, durant el 2012 ha estat la Risthozoma Pulma.

 

També s’ha col·laborat amb l’Agència Catalana de l’Aigua aportant informació sobre la presència de meduses, així com fitxes diàries de l’estat de la mar i la platja, amb dades sobre el color de les banderes que onejaven, la temperatura de l’aigua i les seves condicions mediambientals. Aquestes darreres dades han format part durant aquest estiu dels bàners del canal 3-24 de Televisió de Catalunya, així com a la informació de mitjans propis municipals.

Anuncis

Un pensament sobre “Balanç del servei de vigilància de les platges de Blanes 2012

  1. Robert (els Pins) diu:

    I perquè no feu un balanç de la quantitat (i pèssima qualitat) del cada vegada més escàs turisme Blanenc? No hi heu pensat? Aviat no caldrà llogar cap socorrista, doncs al final deixaran de venir els turistes; jo ja m`ho veig a venir.
    I no m`estranya gens: Zona hotelera antiquada, discoteques poques i dolentes, càmpings deixats, excés de locals de “kebabs” i altres menjars exòtics que no recomano, ambient sorollós i molt poc acollidor, i molta decadència per tot arreu. El turisme està sens dubte en el seu punt més baix, i aviat deixaran de venir. Lògic.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s