L’hospital de Blanes perd un 12,56% d’activitat

PSC/El pressupost de la regió sanitària de Girona haurà caigut un 9% entre 2010 i 2012. Aquesta xifra suposa una davallada del 12,56% dels recursos econòmics destinats a cada usuari del sistema de salut públic de les comarques gironines. A Catalunya, la caiguda se situa en l’11,33%. En termes de despesa per habitant, a Catalunya retrocedim al 2006, i a Girona, al 2005………llegeix més

El pressupost a les comarques gironines en matèria de salut passa de 777 milions d’euros (2010) a 707 milions (2012), una pèrdua de prop d’un 9% en dos anys. L’any 2010, els recursos per persona i any a les comarques gironines va ser de 955 euros, mentre que el pressupost de 2012 serà de 832 euros. A Catalunya, passem dels 1297 euros (2010) als 1150 euros (2012) per persona.

El PSC ja ha denunciat en diverses ocasions que retallar o disminuir el pressupost en la mateixa proporció que a Catalunya és injust per a la demarcació, ja que Girona és el territori més eficient de Catalunya i fins al 2010 resolia el 96% dels problemes de salut dels gironins de padró i l’alt nombre de pacients estacionals.

La falta de lideratge, ambició, diàleg i concertació i la recentralització i la incapacitat per definir el futur estan generant entre els ciutadans desconfiança en el sistema sanitari públic, un fet que no succeïa abans de 2010. Les pròpies enquestes del CEO manifesten que, a partir de 2011, els catalans situen la salut com a 2ª de les seves preocupacions després de la crisi econòmica i l’atur. Abans d’aquesta data, ja en plena crisi econòmica (2008-2010), el sistema sanitari era la 11ª preocupació dels catalans, gràcies a la confiança que tenien en el sistema.

Les retallades indiscriminades i l’absència de priorització està comportant una pèrdua d’accessibilitat i equitat en els diagnòstics i les intervencions, especialment quirúrgiques. Com exemple, l’activitat quirúrgica programada amb ingrés, acumulada entre gener i octubre dels anys 2010 i 2011, dels onze hospitals de la xarxa d’utilització pública a les comarques gironines mostra globalment una pèrdua d’activitat del 4,31%. S’han intervingut 599 persones menys, de 13.896 (gen-oct 2010) a 13.297 (gen-oct 2011). Aquestes dades empitjoraran quan disposem de l’activitat de novembre i desembre a causa de la continuïtat del tancament de quiròfans, especialment a l’Hospital Josep Trueta. Alhora, la pèrdua d’activitat és molt alta en alguns hospitals: a l’Hospital de Blanes del 12,56%; al Santa Caterina de Salt del 11,62%; a l’Hospital de Calella del 12,97%; a l’Hospital de Figueres del 10,10%; i a l’Hospital d’Olot del 9.58%. Per contra, l’activitat quirúrgica augmenta a la Clínica Girona i es manté a la Clínica Salus de Banyoles.

El personal sanitari està patint pèrdues de llocs de treball, precarietat laboral i incerteses amb el seu futur, agreujat per la falta de claredat, especialment pel què fa la reforma de l’Institut Català de la Salut (ICS), de la qual Girona sembla que serà territori pilot.

Ha faltat lideratge per continuar el model de governança de la regió sanitària, que hauria permès un debat obert i molta millor informació als alcaldes, a les entitats proveïdores, als professionals i als moviments socials i cívics dels consells de participació. L’any 2011 no s’han reunit els governs territorials de salut gironins: Alt Empordà; Baix Empordà; Garrotxa; Cerdanya (regió sanitària Alt Pirineu i Aran); Ripollès, Gironès-Pla de l’Estany-Selva Interior i Alt Maresme-Selva Marítima.

La falta de lideratge i la falta de presa de decisions des de Girona esta comportant que alguns dels programes ja planificats no s’hagin tirat endavant o s’executin sense nord: el cribatge de càncer de còlon als gironins d’entre 50 i 69 anys o la decisió d’obrir l’hemodinàmia 24 hores/365 dies a l’any a l’Hospital Josep Trueta. Pel què fa aquest últim servei, el 2010, uns 400 pacients amb malaltia coronària-infart van ser diagnosticats a la regió sanitària de Girona: el 50% són atesos al Trueta, però la resta s’han de desplaçar a Barcelona. Tampoc s’ha treballat en el desplegament de l’Agència de Salut Pública Regional o en l’evolució de molts programes dels plans directors de Salut Mental.

Portem un any vivint de projectes del passat. Absència de noves inversions o projectes. És el cas de l’Hospital Transfronterer de Puigcerdà, que s’havia d’inaugurar durant l’actual temporada alta d’hivern, un fet que no ha estat possible per la frenada de les inversions. Els pressupostos preveuen una partida de 16 milions d’euros pels equipaments finals i el PSC reclama que no s’ajorni més la seva posada en funcionament. El mateix passa amb l’Hospital d’Olot, que està previst que s’inauguri el pròxim 2013 i que compta amb una partida de 17,4 milions per equipar. Les inversions als hospitals de Salt, Blanes, Figueres o l’ICO també són inversions totes planificades i iniciades l’any 2010. Així mateix, el consultori d’Aiguaviva compta amb una partida per equipaments, però la seva posada en marxa també acumula un any de retard. La dotació del pressupost per a projectes heretats de l’anterior executiu i planificats el 2010 també s’exemplifica en les partides previstes per als consultoris de Porqueres i Sant Joan de les Abadesses.

És el departament de la por i sense notícies del futur. L’exemple gironí més clar és la indefinició sobre el projecte de l’Hospital Josep Trueta, amb la facultat de Ciències de la Salut i l’Institut de Recerca, del qual, per segon any consecutiu, el pressupost no contempla cap partida per l’encàrrec del projecte definitiu.

El PSC proposa que l’any 2012 sigui l’any del retorn de la confiança del sistema sanitari públic amb un acord entre tots els sectors: professionals, ciutadans i polítics. El PSC se sent part del sistema sanitari construït els darrers 30 anys a Catalunya, que té bons indicadors d’eficiència i que no està disposat a renunciar-hi. Malgrat, no compartir les polítiques de l’actual govern, reiterem de nou la voluntat de diàleg per frenar la pèrdua de qualitat i equitat del sistema, tant a Catalunya com a Girona.